Vam sortir del pàrquing de terra al costat del Tennins Tarragona i ens vam enfilar pels corriols boscosos de La Budellera. Vam veure, o escoltar, les següents espècies: colom roquer, tudó, tórtora turca, falciot negre, puput, oreneta vulgar, oreneta cuablanca, rossinyol, merla comuna, trist, bosqueta vulgar, tallarol capnegre, bruel, mosquiter pàl·lid, papamosques gris, mallerenga cuallarga, mallerenga petita, mallerenga emplomallada, raspinell comú, oriol, garsa, estornell vulgar, pardal comú, verdum, gafarró, cadernera i gratapalles.

 

    Com veieu en aquesta llista hi ha una bona col·leccio dels ocells mes importants de les bosquines de les terres baixes del mediterrani on hauria de predominar l'alzinar. Malauradament no vam trobar gaires alzines (tot i que l'exemplar més ben vist i identificat, el papamosques gris, el vam veure sobre les branques d'una gran alzina en una zona ombrivola). El bosc és bàsicament de pi blanc i no aporta la riquesa en biodiversitat que ho faria l'alzinar, pero l'abandonament i l'explotacio durant molts anys ha fet que aquest bosc predomini sobre el potencial climacic autocton. Si es fes una gestio de les terres per la pagesia, de forma rentable, i una gestio sostenible dels boscos amb la introduccio de l'alzina autoctona, el paisatge i el que vol viure del terreny ho agrairien molt, i aixi tothom podria admirar un gran espai tant a la vora de la ciutat de Tarragona i que es troba en perill per especulacions urbanistiques que no tenen gens en compte el territori ni tot el que hi viu.